A continuació, us presento les idees bàsiques de l’article de Beatriz Marcano:
Els videojocs faciliten un aprenentatge eficaç de processos complexos. Aquesta condició del videojoc s’ha aprofitat per fer més efectius els processos educatius, d’entrenament i informació.
Son variadas las investigaciones que demuestran las ventajas que tienen los videojugadores en cuanto al desarrollo de sus habilidades y destrezas con respecto a los no jugadores: desarollo de la coordinación ojo-mano; mayor agudeza visual, rapidez de reacción, capacidad de atención a múltiples estímulos, facilidad para poder relacionarse con otros, alta motivación al logro, mayor tolerancia a la frustración, capacidad para tomar riesgos, resolver problemas y tomar decisiones (Winn, 2002; Pérez, 2005, Green y Bavelier, 2006).
El jugador aprén a través del repte, de l’experiència i de les diferents accions que es puguin plantejar, tan siguin pròpies, dels altres jugadors o de la intel·ligència artificial.
Els videojocs permeten adquirir una sèrie d’eines pròpies de la cultura digital i del seu marc tecnològic.
Els “jocs seriosos” estan dirigits a assolir objectius formatius en àrees com salut, emergència, educació, industria comercial, defensa, sanitat i recerca científica.
El sector dels “jocs seriosos” combina els beneficis dels videojocs, l’àmplia penetració en el mercat de l’entreteniment digital, i les necessitats formatives i educatives a nivell político-institucional, empresarial i comercial.
El serious game no és únicament un producte de diversió; el seu objectiu terminal és desenvolupar unes competències planificades. El videojoc comercial no té una intenció formativa.
