En el seu primer dia de venda, el videojoc Call of Duty: Modern Warfare 2 (Infinity Ward, 2009) ha superat el milió de còpies al Regne Unit. L’objectiu d’aquest videojoc bèl·lic d’acció és atrapar un grup terrorista que pretén atemptar contra els interessos d’EEUU. Llegiu la notícia a l’edició electrònica de El País.
Call of Duty: Modern Warfare 2
Está claro que gran parte de la producción comercial de juegos de videos ensalza la violencia como su signo distintivo y que muchas revistas especializadas utilizan esta cualidad como índice de calidad (Gutiérrez, Terrón y Rojo, 2001)
Els partidaris de l’ús del videojoc a l’escola no desmentim afirmacions com aquesta. És cert, el mercat del videojoc està ple de títols que inclouen la violència en el seu desenvolupament. No confondre “incloure” amb “generar”. Els valors que presenten els jocs que podem classificar com a “violents” són socialment inadequats des d’un punt de vista ètic. El mercat econòmic del videojoc valora positivament la violència per vendre el producte. El gran públic del videojoc desconeix l’existència del subgènere del serious game i la seva demanda es centra en jocs que ofereixen uns contravalors de consum virtual. També és important diferenciar entre el reconeixement de la realitat i la virtualitat, tema que molts detractors ignoren… És obvi pensar que no tots els jugadors dels Grand Theft Auto són delinqüents potencials. La qüestió dels valors es deixa en un segon terme en benefici de les virtuts gràfiques i tècniques del joc.
Els educadors hem de conèixer aquesta realitat sense intentar trobar l’explicació psicològica o sociològica del fenòmen violència-videojoc. La nostra funció és tractar els videojocs com a objectes polièdrics, investigant quin és el seu entrellat i el seu procés educatiu.
