He tingut l’opotunitat de col·laborar en la redacció d’aquest article entorn l’aplicació del videojoc en l’àmbit de la formació empresarial. Les repercusions de l’impacte tecnològic de l’era digital estan presents en totes les modalitats formatives, tot i que la innovació educativa es continua mirant amb prudència.
Després de comentar l’exemple de formació virtual produït per Coole Immersive, amb l’objectiu de formar treballadors de plataformes petrolíferes, canvio al sector terciari per presentar-vos les ofertes formatives virtuals de BreakAway. L’empresa BreakAway s’ocupa de la producció de serious games per a la formació professional en el sector militar, mèdic, social i empresarial. Els projectes de BreakAway estan molt elaborats des d’un punt de vista visual, seguint l’estètica dels videojocs d’última generació. És una llàstima que la pàgina no disposi de demos per comprovar quin és el grau d’interacció i jugabilitat. A Dental Implant Training Simulation, un dels seus simuladors de l’àmbit mèdic, els jugadors (estudiants o professionals) han de submergir-se en un entorn realista en 3-D mitjançant el seu avatar, per formar-se en els processos de diagnosi, intervenció i tractament.
Dental Implant Training simulation
El producte formatiu aprofita les possibililitats del videojoc per recrear un entorn formatiu virtual dissenyat per a l’educació superior. No estem davant un serious game anecdòtic (la xarxa està plena de bones intencions,…), Dental Implant és un projecte ambiciós amb un pla de producció que, a priori, sembla tenir un grau de complexitat elevat. Desenvolupar aquest tipus de software és costós, necessita una inversió econòmica considerable i un disseny de la jugabilitat d’acord amb uns continguts extremadament rigurosos.
Ara per ara, el subgènere dels serious games està començant a fer les primeres pases. Les intencions, com he dit abans, són bones però els esforços individuals no van enlloc, sovint es perden a la xarxa i els desenvolupadors independents no aconsegueixen els recursos econòmics per tirar endavant els seus projectes. El sector educatiu necessita prescindir dels perjudicis històrics i lapidaris del “món del videojoc” per reconèixer, en el producte estrella de l’entreteniment digital, un recurs educatiu de primer ordre. Caldria arribar a un punt on les empreses de videojocs, més pendents de repetir èxits a base de violència explícita que d’innovar en aspectes de gènere, fossin capaces de desenvolupar productes comercials que trenquessin amb els tòpics i les estructures “standard” de l’anomenat software educatiu.
L’exemple està allunyat del sistema educatiu, tal i com el coneixem, però aquest tipus de software és una font d’inspiració per productes que poden estar més a l’abast de les institucions educatives; l’empresa 360ed conjuntament amb la Florida Virtual School estan desenvolupant cursos on line (Conspiracy Code), des del gènere de l’aventura gràfica, dirigits a l’aprenentatge de continguts curriculars (Lectura i Història) de l’ensenyament obligatori.
Conspiracy Code
