Tot seguit, us plantejo una proposta de treball mitjançant el videojoc. La unitat didàctica està planificada per incloure-la a l’assignatura de Sociologia. També podeu descarregar-vos la programació.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT
FASE 1
L’equip de professors, després d’avaluar el tema Dictadures i Drets Humans (Història del Món Contemporani), decideix planificar una sèrie de sessions de l’assignatura de sociologia a partir de l’experiència dels alumnes amb el videojoc Against all odds.
L’escola ha desenvolupat un material de treball amb el títol Societat, violència i mitjans audiovisuals que s’inclou dins de la programació de l’assignatura optativa.
Aquest plantejament didàctic proporciona al videojoc l’status d’eina transversal de treball, tot i que aquest agafa un “rol” determinat en cadascuna de les activitats. A l’activitat inscrita a la programació de l’assignatura d’Història del Món Contemporani, el videojoc Against all Odds s’encarrega de produïr els continguts de l’unitat didàctica. En canvi, en aquesta segona activitat, no es vincula a l’assignatura com a “font de coneixement”, sino com a objecte d’anàlisi segons uns continguts externs al propi videojoc.
A l’inici de l’activitat, els professors de Batxillerat proposen als alumnes que experimentin amb els següents serious games:
Global Conflicts
Els jocs que integren aquesta sèrie permeten que els estudiants aprenguin sobre diferents conflictes polítics i socials, a través d’una reflexió entorn la democràcia, els drets humans, el terrorisme, la pobresa… Global Conflict ha estat desenvolupat tenint en compte els requeriments del currículum i la fàcils integració del videojoc a les aules.
Global Conflicts: Latin America
Real Lives 2010
El joc planteja diferents situacions als jugadors contextualitzades en diferents cultures, sistemes polítics, customs socials, àmbits geogràfics, conflictes bèlics,… A través d’un plantejament de joc de rol, el jugador es trobarà amb les conseqüències de les seves decisions. D’aquesta manera, aquest videojoc permet que l’alumne pugui prendre consciència de la multiculturalitat. L’objectiu d’aquesta primera fase de treball és conèixer els processos interns del joc.
Real Lives 2010
FASE 2
A la FASE 1, ja haurem creat el context sobre el que haurem de treballar; en aquest cas, el tema de treball té relació amb els continguts treballats al tema Dictadures i Drets Humans. A l’anterior FASE, Els alumnes aprofundiran en els continguts del videojoc Global Conflicts o Real Lives 2010, independenment dels objectius curriculars de l’assignatura.
El professor conductor és l’encarregat de formular la pregunta d’investigació:
Com presenten els videojocs convencionals comercials les situacions que es plantegen en els anteriors serious games?
Després de plantejar la qüestió, el grup-classe s’haurà d’organitzar per trobar els recursos necessaris i planificar els objectius específics de treball. Durant aquest procés, el docent determina quins han de ser els objectes i aspectes d’estudis per portar a terme la investigació. En aquesta fase de la investigació, els objectes d’estudi seran els videojocs comercials. És presumible que els alumnes coneguin videojocs que plantegin situacions similars en el seu fil argumental, tot i això haurem de tenir títols de referència per no allunyar-nos de l’objectiu de la investigació.
Aces of War (505 Games, 2007. Plataforma: PSP). Simulador i joc d’acció ambientat a la II Guerra Mundial.
Call of Duty (Activision, 2008. Plataforma: PC, PS2, PS3, X360). Joc d’acció ambientat a la II Guerra Mundial.
Sombras de guerra: La Guerra Civil Española (Legend Studios, 2007. Plataforma: PC). Joc d’estratègia en temps real que recrea les principals batalles de la Guerra Civil Espanyola.
Grand Theft Auto IV (Rockstar Games, 2008. Plataforma: PC, PS2, PS3, PSP, X360). Joc d’acció i aventura que planteja conflictes entre criminals.
Los Sims 3 (Electronic Arts, 2009. Plataforma: PC, Mac). Joc d’estratègia i simulació social que permet construir vides i relacions interpersonals.
Brothers in arms. Road to hill 30 (Ubisoft, 2005).
Conflict. Global Storm (Pivotal games, 2005)
Crime Life. Gang Wars (Konami, 2005)
Combat Wings (City Interactive, 2005). II Guerra Mundial.
The Day After (Black Bea, 2005). Guerra Freda.
Hearts of Iron III (Paradol Interactive, 2009). II Guerra Mundial.
Iron Warrior (Black Bea, 2006). Guerra dels Balcans.
Juana de Arco (Enlight Software, 2005)
Mockba to Berlin (Monte Cristo, 2005). II Guerra Mundial.
-
-
Call of Duty
-
-
Grand Theft Auto IV
-
-
Conflict: Global Storm
-
-
La Guerra Civil: Sombras de guerra
-
-
Brothers in Arms III
-
-
Mockba to Berlin
En aquesta fase de l’estudi de casos, el conductor de l’activitat haurà de tenir en compte els aspectes organitzatius (nombre de grups, temporització, sessions i espais disponibles,…) per tal d’optimitzar els resultats del procés d’anàlisi i interacció. L’objectiu principal d’aquesta tècnica és que els alumnes, a partir de la descripció d’una situació complexa, trobin una explicació raonada mitjançant el treball en grup, l’intercanvi d’opinions, la recerca i la reflexió.
Aquest estudi dels videojocs permet que els alumnes adquireixen uns coneixements, connectats amb la programació de l’assignatura, i desenvolupin un pensament crític des de l’anàlisi de la realitat i el treball cooperatiu.
Els grups de treball hauran de seleccionar un videojoc i conéixer el seu desenvolupament intern, és a dir, la seva gramàtica i els significats dels seus missatges. Tant a la FASE 1 com a la FASE 2, es podrà fer servir una fitxa de descripció del videojoc similar, tenint en compte la tipologia del joc i la perspectiva d’anàlisi seleccionada per a cadascun dels grups. El conductor oferirà fitxes guia amb els següents aspectes de valoració.
Identificació
Públic objectiu
Tipologia
Argument del videojoc
Objectiu pràctic del videojoc
Possibilitats del jugador en l’espai virtual del joc
Descripció de personatges (aspecte físic, vestuari, utensilis, habilitats,…)
Descripció d’escenaris (rèpliques, fantàstics,…)
Ambient sonor (música, veu, efectes sonors,…)
Estructura interna de joc (nivells, pantalles, escenaris,…)
Vocabulari específic del videojoc
Relació del videojoc amb la realitat i fets històrics
Adquisició d’habilitats, de caràcter psicomotor o cognitiu
Contingut pedagògic
Repercusió en els mitjans i el mercat
FASE 3
En aquesta fase, el procés de l’activitat implica que els diferents grups de treball hagin experimentat amb un serious game i un videojoc comercial del mateix gènere (acció, rol, simulador, aventura, estratègia,…) i fil argumental similar; els punts de coincidència s’hauran triat a partir del l’experimentació del joc. A partir del contacte amb el videojoc, els alumnes hauran de produïr una fitxa de valoració dels dos títols escollits, seguint l’esquema establert a la fase anterior. Seria convenient que els estudiants disposessin d’un espai virtual de treball (campus, wiki, web, entorn d’aprenentatge,…) per poder referenciar l’anàlisi del joc a través d’enllaços, imatges, videos i altres recursos xarxa. A partir de la interactivitat que ofereixen els videojocs, els alumnes construeixen teories de treball abans d’utilitzar fonts d’informació referenciades.
Els objectius d’aquesta fase són analitzar els videojocs segons els criteris de la investigació plantejada i buscar sentit a les dades obtingudes. Els coneixements, tant previs com curriculars, assenyalaran la direcció de la línia d’investigació.
FASE 4
Les conclusions del treball, que intentaran donar resposta a la pregunta inicial i verificaran les hipòtesis dels grups de treball (en cas de que es plantegin), s’extrauran a partir del procés de treball de la fase anterior. Les hipòtesis inicials poden ser: els videojocs transmeten una visió molt banal de la violència, els videojocs “normalitzen” els conflictes bèlics, la societat occidental es recrea amb la violència, els videojocs són una forma alternativa de conéixer la història… Les possibles hipòtesis han d’estar formulades des del marc teòric de l’assignatura i han d’estar relacionades amb la pregunta inicial del conductor.
FASE 5
En aquesta última fase, els grups de treball hauran de referenciar les seves pròpies conclusions a articles específics del tema. La lectura dels articles no es contempla en una fase anterior del treball, a fi de no condicionar les opinions del grup o la pròpia direccionalitat de la investigació. La literatura que vincula educació, violència i videojocs és força extensa, tot i que les idees que presenta es van reiterant en les diferents exposicions. Us deixo dos exemples que considero significatius i entenedors per als alumnes d’aquesta etapa:
Alcantara, Mª Concepción (2008). Los videojuegos y los adolescentes
Matilla, Luis (2000). La violencia en los medios audiovisuales
CONCLUSIONS DE L’ACTIVITAT
Les sessions, i les corresponents activitats de grup on es desenvoluparan les fases de treball d’aquesta programació didàctica, demostren que els videojocs comercials es poden convertir, tot i la seva aparent distància, en instruments educatius molt flexibles.
Els videojocs no són la única variable de dinamització de l’activitat, aquesta proposta pedagògica depén d’una metodologia centrada en l’alumne segons un model de construcció progressiva del coneixement on les idees són les expressions d’un discurs continuat. El videojoc és l’eina per establir un grup d’aprenentatge en el seguiment d’un problema d’investigació.
A diferència d’alguns dels exemples proposats pel grup d’investigació F9, on els videojoc és el motor de l’aprenentatge (Age of Empires II: The Conquerors, Microsoft Game Studios), aquesta activitat utilitza el videojoc com a objecte d’investigació.
